El Massachusetts Institute of Technology (MIT)
és una institució i universitat estatunidenca dedicada a la recerca i la
investigació, situada a la ciutat de Cambridge, Massachusetts. Es dedica
sobretot a la tecnologia, ciència i enginyeria, però també a altres temes. Va
ser creada el 1861 pel científic William Barton Rogers (1804-1882) però no va
començar a funcionar fins quatre anys més tard a causa de l'esclat de la Guerra
civil americana. La feina del MIT s'ha premiat amb força premis Nobel.
El
MIT va ser fundat el 1861 pel geòleg William Barton Rogers, qui
desitjava crear un nou tipus d'institució educacional independent
dedicada a la creixent industrialització dels Estats Units d'Amèrica.
L'obertura de l'institut va ser retardada per la Guerra Civil als Estats Units, i va admetre als seus primers estudiants en 1865. En els següents anys, va establir una reputació de primera en ciències i enginyeria, però va caure en dificultats econòmiques. Aquests dos factors feien parer favorable la idea de fusionar-lo amb la Universitat Harvard, que tenia molts diners, però tenia mancances en ciències, comparant-les amb les lletres i arts liberals. El 1904 el president Henry S. Pritchett es va reunir amb Charles W. Eliot, president de Harvard per a la fusió. Però finalment les protestes dels alumnes la van cancel · lar.
El 1916, el MIT es va mudar des del barri de Back Bay a Boston, a un costat del riu Charles, a Cambrigde, a l'altra banda del riu.
La prominència del MIT va créixer com a resultat de la Segona Guerra Mundial (veure radar) i que el govern dels Estats Units invertís en ciència i tecnologia en resposta al llançament rus del Sputnik. Les contribucions del MIT a l'avanç de la ciència i tecnologia del segle XX inclouen el projecte Ordinador Whirlwind, la construcció d'un ordinador sota la direcció de Jay W. Forrester entre 1947 i 1952, i les seves contribucions al desenvolupament de l'ordinador personal.
El 1985, Nicolas Negroponte crea el MIT Media Lab
El 2001, el MIT va anunciar que havia planejat posar tots els seus materials didàctics en línia com part del seu projecte OpenCourseWare. El mateix any, el seu president Charles Vest va fer història per ser el primer president d'universitat del món a admetre que la seva institució havia restringit severament el desenvolupament de les dones en el seu claustre d'investigadors (discriminació) i va intentar solucionar el problema. L'agost de 2004, Susan Hockfield, neurobiòloga molecular, va ser designada com la primera dona presidenta del MIT. Va ser la 16a presidenta i va començar el seu mandat el 6 de desembre de 2004.
L'obertura de l'institut va ser retardada per la Guerra Civil als Estats Units, i va admetre als seus primers estudiants en 1865. En els següents anys, va establir una reputació de primera en ciències i enginyeria, però va caure en dificultats econòmiques. Aquests dos factors feien parer favorable la idea de fusionar-lo amb la Universitat Harvard, que tenia molts diners, però tenia mancances en ciències, comparant-les amb les lletres i arts liberals. El 1904 el president Henry S. Pritchett es va reunir amb Charles W. Eliot, president de Harvard per a la fusió. Però finalment les protestes dels alumnes la van cancel · lar.
El 1916, el MIT es va mudar des del barri de Back Bay a Boston, a un costat del riu Charles, a Cambrigde, a l'altra banda del riu.
La prominència del MIT va créixer com a resultat de la Segona Guerra Mundial (veure radar) i que el govern dels Estats Units invertís en ciència i tecnologia en resposta al llançament rus del Sputnik. Les contribucions del MIT a l'avanç de la ciència i tecnologia del segle XX inclouen el projecte Ordinador Whirlwind, la construcció d'un ordinador sota la direcció de Jay W. Forrester entre 1947 i 1952, i les seves contribucions al desenvolupament de l'ordinador personal.
El 1985, Nicolas Negroponte crea el MIT Media Lab
El 2001, el MIT va anunciar que havia planejat posar tots els seus materials didàctics en línia com part del seu projecte OpenCourseWare. El mateix any, el seu president Charles Vest va fer història per ser el primer president d'universitat del món a admetre que la seva institució havia restringit severament el desenvolupament de les dones en el seu claustre d'investigadors (discriminació) i va intentar solucionar el problema. L'agost de 2004, Susan Hockfield, neurobiòloga molecular, va ser designada com la primera dona presidenta del MIT. Va ser la 16a presidenta i va començar el seu mandat el 6 de desembre de 2004.